2008.html



El 2008 és un any bixest començat en dimarts en el calendari gregorià.

Any Internacional dels Idiomes

edita Esdeveniments

edita Països Catalans

edita Gener

• 18 de gener - La Viquipèdia en català assoleix la xifra simbòlica dels 100.000 articles.

edita Febrer

• 14 de febrer - Destituït el tècnic de la secció de bàsquet del FC Barcelona, Dusko Ivanovic.

edita Març

• 12 de març - La justícia valenciana torna a denegar a la Generalitat Valenciana el tancament d'un reemissor de TV3 al País Valencià.
• 13 de març - Madrid, Espanya: L'Audiència Nacional d'Espanya anul·la el judici a Jaume Roura i Enric Stern del novembre, en què van ser condemnats a una multa de 2.730 euros per haver cremat fotos dels Borbons, perquè el jutge, José María Vázquez Honrubia, els va impedir de declarar en català.

edita Abril

• 26 d'abril - 20.000 persones, segons ACPV, es manifesten pels carrers d'Alacant en defensa del País Valencià i pel dret a veure TV3.
• 28 d'abril - Francesc Argemí i Anglada, més conegut com a "Franki", és empresonat per a 2 anys, 7 mesos i 5 dies acusat d'estripar la bandera espanyola de l'Ajuntament de Terrassa.

edita Maig

• 9 de maig - La 20a edició del Premi Internacional Catalunya recau sobre les birmanes Aung San Suu Kyi i Cynthia Maung.
• 21 de maig - La Universitat Oberta de Catalunya publica l'estudi 'Llengua i identitat a Catalunya. 2008', que reflecteix que entre un 52% i un 62% dels catalans votarien favorablement en un referèndum d'independència del Principat de Catalunya.
• 22 de maig - La Cambra de Comerç de Barcelona anuncia que el Principat de Catalunya i el País Valencià aporten el 28'5% del PIB espanyol i reben només el 23% d'inversions.
• 26 de maig - Quatre obrers moren en un accident laboral a les obres de construcció del Nou Mestalla, a València.

edita Juliol

• 15 de juliol - Madrid (Espanya): Per primera vegada, el govern d'Espanya publica les balances fiscals, que demostren que les Illes Balears, Catalunya, el País Valencià i Madrid són els territoris d'Espanya amb més dèficit.

• 4 de juliol - Madrid (Espanya): Escola Valenciana rep el Premio Ciudadanos 2008, per la seua trajectòria integradora de la normalització lingüística des d’un punt de vista constructiu que ha contribuït a la convivència de cultures.

edita Agost

• 6 d'agost - S'estrena a l'Estat Espanyol la pel·lícula WALL·E (amb algunes còpies doblades en català al Principat de Catalunya).
• 24 d'agost - Joandomènec Ros deixa de ser rector de la Universitat Catalana d'Estiu.[1]

edita Setembre

edita Octubre

edita Novembre

• 16 de novembre - Terrassa: Els Minyons de Terrassa carreguen el primer 3 de 9 amb folre i agulla de la història.
• 17 de novembre - Lluc Tomàs (PP), batlle de Llucmajor, condemnat a tres anys de presó per malversació de fons públics.

edita Desembre

• 2 de desembre - L'atur augmenta un 56% en un any (805.967 aturats) al conjunt del Principat, País Valencià i Illes Balears.
• 4 de desembre - Andorra: La papallona negra, obra de l'escriptor Antoni Pladevall, obté el 15è Premi Carlemany de novel·la.
• 14 de desembre - La Marató de TV3 contra les malalties mentals greus recapta més de cinc milions d'euros.
• 20 de desembre - El nas de Mussolini, obra de l'escriptor Lluís-Anton Baulenas, obté el 58è Premi Sant Jordi de novel·la.
• 22 de desembre - El govern de les Illes Balears formalitza el retorn a l'Institut Ramon Llull.
• 29 de desembre - CDC descarta la proposta d'ERC de formar candidatura conjunta a les eleccions europees de 2009.

edita Món

edita Gener

• 1 de gener - Eslovènia ostenta la presidència de torn de la UE essent el primer dels membres que van entrar en l'ampliació del 2004.
• 1 de gener - Xipre, Malta i Akrotiri i Dhekelia adopten l'euro.
• 2 de gener - El preu del petroli trenca per primera vegada el sostre dels 100 dòlars per barril.
• 3 de gener - El Partit dels Treballadors del Kurdistan fa esclatar un cotxe bomba a Diyarbakır (Turquia) provocant 4 morts i 68 ferits.
• 31 de gener - Japó: surt a la venta l'esperat videojoc Super Smash Bros. Brawl per a Wii.

edita Febrer

• 1 de febrer - Pau Gasol fitxa per Los Angeles Lakers de la NBA, procedent dels Memphis Grizzlies.
• 1 de febrer - Microsoft ofereix 44,6 milions de dòlars per comprar Yahoo!.
• 17 de febrer - Kosovo formalitza la declaració d'independència de Sèrbia, amb el suport i l'oposició de nombrosos Estats.
• 24 de febrer - Raúl Castro és escollit nou President de Cuba per l'Assemblea Nacional, desprès de la renúncia de Fidel Castro.

edita Març

• 9 de març - Eleccions generals espanyoles: José Luis Rodríguez Zapatero (PSOE), vigent President de Govern, surt rescollit.
• 24 de març - Bhutan té les seves primeres eleccions democràtiques de la història, abandonant la seva monarquia absoluta.
• 26 de març - Se celebra el primer Dia de la Llibertat dels Documents, una iniciativa de la Free Software Foundation Europe, amb el suport d'alguns grans agents tecnològics: Google, Sun i IBM, per promoure estàndards de documents.

edita Abril

• 20 d'abril - Eleccions generals a Paraguai: l'exbisbe catòlic Fernando Lugo (APC) guanya amb el 41% dels vots, trencant l'hegemonia de més de 60 anys de govern conservador del Partit Colorado, la candidata del qual, Blanca Ovelar, obté un 31%.

edita Maig

• 23 de maig - L'Assemblea francesa esmena la Constitució per reconèixer els idiomes regionals com el català, tot i que no poden actuar lliurement en l'esfera pública.

edita Juny

• 7 a 29 de juny - Celebració de l'Eurocopa 2008 a Àustria i Suïssa.
• 8 de juny - El nedador japonés Kosuke Kitajima bat el rècord mundial de 200 metres braça en piscina llarga amb 2'07''51.
• 14 de juny - Inici de la Expo 2008 a la ciutat de Saragossa.
• 17 de juny - Els Boston Celtics, campions de l'NBA, vint-i-dos anys després.

edita Juliol

• 1 de juliol - La nedadora estatunidenca Natalie Coughlin bat el rècord mundial de 100 metres esquena en piscina llarga amb 58''97.
• 1 de juliol - El nedador estatunidenc Aaron Peirsol bat el rècord mundial de 100 metres esquena en piscina llarga amb 52''89.
• 21 de juliol - Detenció a Belgrad del polític serbi Radovan Karadžić, acusat d'instigar al genocidi durant la Guerra de Bòsnia.
• 30 de juliol - Es confirma l'existència d'aigua a Mart desprès de l'anàlisi del laboratori del vehicle explorador Phoenix.

edita Agost

• 8 d'agost - Comencen els Jocs Olímpics de Pequín, a les 8:08 del vespre (14:08 hora local catalana), els XXIX jocs olímpics d'estiu.
• 12 d'agost - El nedador estatunidenc Michael Phelps bat el rècord mundial de 200 metres lliures en piscina llarga amb 1'42''96.
• 13 d'agost - La nedadora italiana Federica Pellegrini bat el rècord mundial de 200 metres lliures en piscina llarga amb 1'54''82.
• 13 d'agost - La nedadora anglesa Rebecca Adlington bat el rècord mundial de 800 metres lliures en piscina llarga amb 8'14''10.
• 12 d'agost - El nedador estatunidenc Michael Phelps bat el rècord mundial de 200 metres papallona en piscina llarga amb 1'52''03.
• 16 d'agost - L'atleta jamaicà Usain Bolt bat el rècord mundial de 100 metres llisos amb 9'69 segons.

edita Setembre

• 19 de setembre - Estrena de Vicky Cristina Barcelona, pel·lícula de Woody Allen rodada l'estiu del 2007 a Barcelona.
• 22 de setembre - ETA fa esclatar una bomba a Santoña (Cantàbria) matant a Luis Conde, brigada de l'exèrcit espanyol.
• 28 de setembre - S'aprova una nova Constitució a Equador amb el 63'93% dels vots.

edita Octubre

• 21 d'octubre - El Gran Col·lisionador d'Hadrons (GCH) queda oficialment inaugurat. Hi col·laboren més de 10.000 científics i enginyers de més de 100 països així com centenars d'universitats i laboratoris.

edita Novembre

• 4 de novembre - Barack Obama (Partit Demòcrata) guanya les eleccions presidencials als Estats Units i es converteix en el primer president afroamericà del país.
• 13 de novembre - 178 futbolistes professionals bascos renuncien a la selecció nacional si canvia el nom de País Basc pel d'Euskadi.
• 17 de novembre - Detenció de Mikel Garikoitz Aspiazu ('Txeroki'), cap militar de l'organització armada ETA, a Cauterets.
• 26 de novembre - Diversos atemptats islamistes a Mumbai (Índia) durant tres dies causen 183 víctimes i desenes de ferits.

edita Desembre

• 2 de desembre - El futbolista portuguès del Manchester United, Cristiano Ronaldo, obté la Pilota d'Or 2008.
• 3 de desembre - Mor tirotejat a mans d'ETA l'empresari Ignacio Uría, propietari d'una constructora de la xarxa del TAV al País Basc.
• 14 de desembre - La nedadora catalana Mireia Belmonte bat el rècord mundial de 400 metres estils en piscina curta amb 4'25''06.
• 14 de desembre - El periodista Muntazer al-Zaidi llença les seves sabates contra el president George W. Bush durant una roda de premsa.
• 17 de desembre - El Parlament Europeu rebutja per majoria absoluta la setmana laboral de 65 hores.
• 22 de desembre - Dimiteix el govern belga d'Yves Leterme arran de l'escàndol sobre la venda de l'empresa financera Fortis.
• 23 de desembre - L'Exèrcit de Guinea proclama un cop d'Estat desprès de la mort del President Lansana Conté.
• 27 de desembre - Comença l'ofensiva militar més sagnant d'Israel sobre la franja de Gaza en 40 anys causant més de 460 morts.

edita Naixements

edita Països Catalans

edita Món

edita Necrològiques

edita Països Catalans

edita Gener

• 9 de gener - Teià (Maresme): Francesc Poch i Romeu, pintor català.
• 23 de gener - Barcelona (Barcelonès): Jaume Sorribas i Garcia, actor català.

edita Febrer

• 15 de febrer - Barcelona (Barcelonès): Glòria Roig i Fransitorra, actriu i dobladora catalana.
• 15 de febrer - Girona (Gironès): Maria Dolors Laffitte i Masjoan, cantant catalana.
• 23 de febrer - Barcelona (Barcelonès): Josep Palau i Fabre, escriptor, poeta i crític d'art català.

edita Març

• 12 de març - monestir de Montserrat (Bages): Cassià Maria Just i Riba, clergue catòlic català, abat emèrit de Montserrat.
• 25 de març - Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental): Josep Benet i Morell, historiador, editor i polític català.
• 29 de març - Barcelona (Barcelonès): Salvador Escamilla i Gómez, radiofonista, cantant i actor català.

edita Abril

• 16 d'abril - Barcelona (Barcelonès): Emili Giralt i Raventós, historiador català, president de l'IEC.

edita Maig

• 7 de maig - Barcelona (Barcelonès): Mercè Sala i Schnorkowski, economista i política catalana, militant del PSC-PSOE.
• 28 de maig - Barcelona (Barcelonès): Sebastià Salellas i Magret, advocat català.

edita Juny

• 10 de juny - Tiana (Maresme): Teodor Garriga i Osca, periodista català, president de Ràdio Associació de Catalunya.
• 11 de juny - València (València): Gonzalo Anaya, mestre, pedagog i catedràtic de filosofia espanyol.
• 28 de juny - Barcelona (Barcelonès): Pep Bassas, pilot de ral·lis català.

edita Agost

• 23 d'agost - Barcelona (Barcelonès): Maria Dolors Orriols i Monset, escriptora catalana.

edita Setembre

• 3 de setembre - Taradell (Osona): Joan Segarra i Iracheta, futbolista català, jugador del FC Barcelona.

edita Octubre

• 3 d'octubre - Barcelona (Barcelonès): Joan Carrera i Planas, clergue catòlic català, bisbe auxiliar de Barcelona.
• 9 d'octubre - Andorra la Vella (Andorra): Francesc Xavier Roca i Villa, àrbitre d'hoquei patins català.
• 20 d'octubre - Barcelona (Barcelonès): Ricard Maxenchs i Roca, periodista i executiu català, dirigent esportiu del FC Barcelona.

edita Novembre

• 3 de novembre - Barcelona (Barcelonès): José María Socias Humbert, polític català, batlle franquista de Barcelona.
• 12 de novembre - Barcelona (Barcelonès): Miguel Núñez González, polític català, militant del PSUC i el PCE.

edita Desembre

• 1 de desembre - Barcelona (Barcelonès): Joan Baptista Humet i Climent, cantautor valencià.
• 6 de desembre - Alacant (Alacantí): Mikel de Epalza i Ferrer, arabista i traductor, d'origen basc.
• 9 de desembre - Barcelona (Barcelonès): Jordi Benito i Verdaguer, artista català.
• 10 de desembre - Premià de Mar (Maresme): Robert Segura Monje, guionista i dibuixant de còmics català.
• 26 de desembre - Barcelona (Barcelonès): Joan Abelló i Prat, pintor i gravador català.

edita Món

edita Gener

• 3 de gener - Seül (Corea del Sud): Yo-Sam Choi, boxejador coreà.
• 11 de gener - Auckland (Nova Zelanda): Sir Edmund Hillary, explorador i alpinista neozelandès.
• 17 de gener - Reykjavík (Islàndia): Bobby Fischer, escaquista estatunidenc.
• 22 de gener - Ciutat de Nova York (EUA): Heath Ledger, actor australià.
• 26 de gener - Amman (Jordània): George Habash, polític palestí, fundador del Front Popular per a l'Alliberament de Palestina.
• 27 de gener - Jakarta (Indonèsia): Haji Muhammad Suharto, militar i líder polític d'Indonèsia.

edita Febrer

• 7 de febrer - Hanoi (Vietnam): Hoang Minh Chinh, polític vietnamita.
• 11 de febrer - Dili (Timor Oriental): Alfredo Reinado, guerriller timorès, militant de les Forces de Defensa de Timor Oriental.
• 12 de febrer - Damasc (Síria): Imad Mugniyah, guerriller libanès, militant de Hesbol·là.
• 12 de febrer - Zaplana (Eslovènia): Janez Drnovšek, polític eslovè, 2n President i 2n Primer Ministre d'Eslovènia.

edita Març

• 1 de març - Santa Rosa de Sucumbíos (Ecuador): Raúl Reyes, guerriller colombià, militant de les FARC-EP.
• 3 de març - departament de Caldas (Colòmbia): Iván Ríos, guerriller colombià, militant de les FARC-EP.
• 7 de març - Arrasate (País Basc): Isaías Carrasco, polític espanyol, militant del PSE-PSOE.
• 11 de març - Vitòria (País Basc): Iñaki Pérez Beotegi ('Wilson'), guerriller basc, militant d'ETA.
• 12 de març - Le Kremlin-Bicêtre (França): Lazzaro Ponticelli, militar italià.
• 14 de març - Rocca di Papa (Itàlia): Chiara Lubich, activista catòlica italiana.
• 18 de març - Londres (Anglaterra): Anthony Minghella, guionista i director de cinema anglès.
• 19 de març - Colombo (Sri Lanka): Arthur C. Clarke, escriptor i inventor anglès, autor de "2001. Una odissea a l'espai".
• 26 de març - departament de Meta (Colòmbia): Manuel Marulanda Vélez ('Tirofijo'), guerriller colombià, militant de les FARC-EP.
• 31 de març - Pamplona (País Basc): Carlos Chivite, polític espanyol, militant del PSN-PSOE.
• 31 de març - Atenes (Grècia): Jules Dassin, director de cinema i guionista.

edita Abril

• 5 d'abril - Beverly Hills (EUA): Charlton Heston, actor i director de cinema i teatre estatunidenc.
• 12 d'abril - Dublín (Irlanda): Patrick Hillery, polític irlandès, 6è president d'Irlanda.
• 15 d'abril - Braine-l'Alleud (Valònia): Benoît Lamy, productor i director de cinema való.
• 16 d'abril - Cambridge (EUA): Edward Lorenz, matemàtic i meteoròleg estatunidenc.

edita Maig

• 1 de maig - Mosta (Malta): Anthony Mamo, polític maltès, 1r president de Malta.
• 3 de maig - Pozuelo de Alarcón (Espanya): Leopoldo Calvo-Sotelo, polític espanyol, 74è president del Govern espanyol.
• 10 de maig - Milà (Itàlia): Leyla Gencer, soprano turca.
• 12 de maig - Varsòvia (Polònia): Irena Sendler, humanista polonesa.
• 12 de maig - Captiva Island (EUA): Robert Rauschenberg, artista estatunidenc.
• 13 de maig - Al-Kuwait (Kuwait): Saad Al-Abdullah Al-Salim Al-Sabah, aristòcrata kuwaitià, emir de Kuwait.
• 18 de maig - Villaviciosa de Odón (Espanya): Roberto García-Calvo, jurista espanyol, magistrat conservador i espanyolista del TC.
• 26 de maig - Los Angeles (EUA): Sydney Pollack, actor, productor i director de cinema estatunidenc.

edita Juny

• 1 de juny - París (França): Yves Saint-Laurent, dissenyador i empresari francès.
• 2 de juny - Archer (EUA): Bo Diddley, músic estatunidenc.
• 7 de juny - El Caire (Egipte): Mustafa Khalil, polític egipci, Primer Ministre d'Egipte.
• 24 de juny - Minneapolis (EUA): Leonid Hurwicz, economista i matemàtic estatunidenc.

edita Juliol

• 4 de juliol - Raleigh (EUA): Jesse Helms, polític estatunidenc.
• 13 de juliol - Lubień (Polònia): Bronisław Geremek, historiador i polític polonès.

edita Agost

• 3 d'agost - Moscou (Rússia): Aleksandr Soljenitsin, escriptor rus.
• 15 d'agost - Sarasota (EUA): Jerry Wexler, periodista musical estatunidenc.
• 19 d'agost - París (França): Levy Mwanawasa, polític zambià, 3r president de Zàmbia.
• 20 d'agost - Pequín (Xina): Hua Guofeng, polític xinès, militant del Partit Comunista de la Xina.
• 23 d'agost - Needham (EUA): Thomas Huckle Weller, bacteriòleg estatunidenc.
• 28 d'agost - Salinas (EUA): Phil Hill, pilot de F1 estatunidenc.
• 31 d'agost - Nazran (Rússia): Magomed Yevloyev, periodista rus.

edita Setembre

• 15 de setembre - Londres (Anglaterra): Richard Wright, músic anglès, teclista de Pink Floyd.
• 26 de setembre - Westport (EUA): Paul Newman, actor estatunidenc.

edita Octubre

• 8 d'octubre - Del Mar (EUA): George Emil Palade, biòleg cel·lular romanès.
• 11 d'octubre - Köttmannsdorf (Àustria): Jörg Haider, polític austríac.
• 13 d'octubre - Garches (França): Guillaume Depardieu, actor francès.
• 24 d'octubre - Viena (Àustria): Helmut Zilk, periodista i polític austríac.
• 25 d'octubre - Fort Myers (EUA): Gerard Damiano, director de cinema estatunidenc.

edita Novembre

• 4 de novembre - Los Angeles (EUA): Michael Crichton, escriptor i productor de cinema estatunidenc.
• 10 de novembre - Castel Volturno (Itàlia): Miriam Makeba ('Mama Afrika'), cantant sud-africana.
• 13 de novembre - Ciutat de Mèxic (Mèxic): Paco Ignacio Taibo I, escriptor i periodista mexicà.
• 22 de novembre - Los Gatos (EUA): Robert Burns, historiador i sacerdot jesuïta estatunidenc, membre de l'IEC.
• 22 de novembre - Singapur (Singapur): Ibrahim Nasir, polític maldivià, 2n President de les Maldives.
• 29 de novembre - Copenhaguen (Dinamarca): Jørn Utzon, arquitecte danès.
• 29 de novembre - Buenos Aires (Argentina): Ulises Dumont, actor argentí.
• 30 de novembre - Saint-Clair-sur-Epte (França): Béatrix Beck, escriptora belga en llengua francesa.

edita Desembre

• 1 de desembre - Sant Sebastià (País Basc): Mikel Laboa, cantautor basc.
• 3 de desembre - Azpeitia (País Basc): Ignacio Uría, empresari basc.
• 5 de desembre - Moscou (Rússia): Alexis II, clergue ortodox estonià, 16è Patriarca de Moscou.
• 5 de desembre - Los Angeles (EUA): Nina Foch, actriu de cinema estatunidenca.
• 6 de desembre - París (França): Gérard Lauzier, dibuixant de còmics i guionista de teatre i cinema francès.
• 9 de desembre - Zagreb (Croàcia): Dražan Jerković, jugador i entrenador de futbol croata.
• 11 de desembre - Los Angeles (EUA): Bettie Page, model pin-up estatunidenca.
• 12 de desembre - Nicòsia (Xipre): Tassos Papadopoulos, polític xipriota, 5è President de Xipre.
• 12 de desembre - Nyack (EUA): Van Johnson, actor estatunidenc.
• 15 de desembre - Guayaquil (Equador): León Febres-Cordero, polític equatorià, President d'Equador.
• 18 de desembre - Santa Rosa (EUA): Mark Felt ('Garganta Profunda'), policia estatunidenc, agent del FBI.
• 18 de desembre - Sulaimaniyah (Iraq): Nahla Hussain al-Shaly, activista feminista kurda.
• 20 de desembre - Lyme (EUA): Robert Mulligan, director de cinema i televisió estatunidenc.
• 22 de desembre - ? (Guinea): Lansana Conté, polític guineà, President de Guinea.
• 24 de desembre - Londres (Anglaterra): Harold Pinter, dramaturg anglès, Premi Nobel de Literatura 2005.
• 24 de desembre - departament de Tolima (Colòmbia): Englio Gaona Ospina, guerriller colombià, militant de les FARC.
• 24 de desembre - Martha's Vineyard (EUA): Samuel Huntington, politicòleg estatunidenc.
• 25 de desembre - Ciutat de Nova York (EUA): Eartha Kitt, cantant i actriu estatunidenca.
• 28 de desembre - Washington DC (EUA): Quentin C. Aanenson, pilot d'avions militars estatunidenc.