7 de març.html |
| | | ca | | | de | | | en | | | es | | | fr | | | it | | | nl | | | no | | | pl | | | pt | | | ru | | | ro | | | fi | | | sv | | | tr | | | vo | | |
| |  |
El 7 de març és el seixanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià, el seixanta-setè els anys de traspàs. Queden 299 dies per finalitzar l'any.
| << | Març 2009 | >> | ||||
| dl | dt | dc | dj | dv | ds | dg |
| 1 | ||||||
| 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 |
| 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 | 15 |
| 16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 | 22 |
| 23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 | 29 |
| 30 | 31 | |||||
| Tots els dies | ||||||
Taula de continguts |
edita Esdeveniments
- Països Catalans
- Món
- 1876 - Boston (Massachusetts, EUA): Alexander Graham Bell patenta el telèfon.
- 1936 - Berlín (Alemanya): Adolf Hitler ordena ocupar les zones desmilitaritzades de la Renània.
- 1938 - mar Mediterrània, enfront del cap de Palos: l'almirall republicà Ubieta, enfront dels creuers Libertad i Méndez Núñez i cinc destructors, enfonsa el creuer Baleares, del bàndol franquista (guerra Civil Espanyola).
- 1966 - Palomares (Almeria, Andalusia, Espanya): l'aleshores ministre espanyol Manuel Fraga es banya a mar en la zona on havia caigut una bomba H estatunidenca, per demostrar que no hi havia perill de radioactivitat.
- 1972 - Madrid (Espanya): la Conferència Episcopal espanyola elegeix com a president el cardenal Vicent Enrique i Tarancón.
- 1989 - l'Iran: aquest país trenca relacions diplomàtiques amb el Regne Unit a causa de la publicació de la novel·la "Versicles satànics", de Salman Rushdie.
- 1991 - El Congrés dels Diputats espanyol aprova la creació de l'Institut Cervantes.
- 1996 - Ramallah (Cisjordània): s'hi constitueix el primer parlament palestí escollit democràticament.
edita Naixements
- Països Catalans
- Món
- 1962 - Sevilla (Espanya): Gustau Muñoz, activista socialista i independentista català, militant de la UJML.
- 1980 - Watchung (Nova Jersey, EUA): Laura Prepon, actriu estatunidenca.
edita Necrològiques
- Països Catalans
- 1880 - València: Vicent Boix i Ricarte, escriptor en català i en castellà i historiador valencià.
- 2002 - Deià: Mati Klarwein, pintor.
- Món
- 1274 - monestir de Fossanova (Priverno (la Campània, Itàlia): Sant Tomàs d'Aquino, filòsof cristià italià.
- 1724 - Ciutat del Vaticà (Roma): Michelangelo dei Conti, papa que regnà amb el nom d'Innocenci XIII.
- 1890 - Madrid (Espanya): Claudio Moyano, polític espanyol, ministre de Foment, autor de la primera llei d'educació espanyola, coneguda com la Llei Moyano.
- 1908 - l'Havana (Cuba): Manuel Curros Enríquez, escriptor gallec.
- 1931 - Davos (cantó dels Grisons, Suïssa): Theo van Doesburg, pintor holandès.
- 1932 - París (França): Aristide Briand, polític francès.
- 1944 - Buenos Aires (l'Argentina): Miguel Andrés Camino, poeta argentí que signava les obres amb el pseudònim de Milon E. Mújica.
- 1983 - Antibes (França): Igor Markèvitx, músic italià d'origen ucraïnès.
- 1986 - Santa Fe (Nou Mèxic, EUA): Georgia O'Keefe, pintora estatunidenca.
- 1999 - Hertfordshire (Kent, Anglaterra): Stanley Kubrick, director de cinema.
edita Festes i commemoracions
- Onomàstica: Santa Perpètua, màrtir; sant Teòfil, bisbe.
Si desitgeu realitzar alguna aportació al Calendari d'esdeveniments o a les Taules Anuals, us recomanem que consulteu prèviament el llibre d'estil, per tal d'aconseguir una coherència entre tots els viquipedistes.